Després de saltar-me el Ral·li de Suècia (per segon any) tornem a Cañete per la disputa del Ral·li de Finlàndia. Aquest és el primer ral·li de temporada sobre terra després d'abandonar la neu dels Ral·lis de Suècia que hem estat disputant.

Com sempre, el ral·li es disputa sobre 5 trams i, com sempre, els de RalliSlot.com participem a la tanda del dissabte al matí. En aquesta ocasió hem participat l'Èlia (Ford Focus), en Grego (Seat Cordoba) i en Carles (Ford Focus).

Tram 1:
Com la majoria dels trams del ral·li de Finlàndia, aquest primer es tracta d'un tram força ràpid. Des de la sortida ja comences amb una zona de rectes acabades amb paelles que et fan anar i tornar pel tram. La zona que creua per sobre de la sortida té una corva molt complicada a dretes abans d'enllaçar amb la part de la dreta del tram que et porta amb una llarga recta a zona de l'esquerre on hi ha un parell de punt "negres": un creuament i l'última corva abans d'arribar.

Tram 2:
A primera vista semblava un tram molt ràpid però, un cop corrents, t'adonaves que tenia força trampes. Per exemple, la llarga recta de la part baixa estava tallada per dos espectaculars canvis de rasant, típics del 1000 llacs de Finlàndia. A la dreta del tram, la velocitat baixava força per un seguit de paelles amb un cert desnivell. La recta que et portava novament a l'esquerre del tram on trobavem una zona d'anada-tornada molt complicat. La zona anterior a l'arribada era força recte però una baixada enla tensió minimitzava la complicació.

Tram 3:
Potser el tram més ràpid del ral·li. Des de la sortida ja arribaves a unes quantes rectes (zona de la dreta) amb una apurada de frenada abans d'una corva molt tancada i inclinada que disposava d'una "pedra" que, si derrapaves, te la menjaves. Sortint d'aquesta complicació una llarga recta et passava a l'esquerre del tram on la principal dificultat eren un seguit de paelles que patinaven moltíssim.

Tram 4:
Tram curt però molt ràpid. Aquest tram no tenia cap zona d'especial dificultat ja que eren moltes rectes amb corves, sovint, força obertes. Potser destacar la velocitat de la recta de la pared amb una apurada de frenada important i la corva abans de l'arribada. Tot i ser un tram curt, per mi un dels més divertits.

Tram 5:
El darrer tram no se ben bé com qualificar-lo. D'entrada era el tram més lent tot i semblar que tenia algun punt ràpid. Aquestes zones ràpides estaven "tallades" per algunelement que feina que no poguessis anar molt a sac. Després de la sortida amb una parell de rectes, arribaves a la zona de la dreta on la velocitat baixava molt ja que hi ha poques rectes amb paelles i zones inclinades. La recta de tornada estava tallada amb un salt que si donaves gas a destemps, acabaves penjat d'un arbre. La corva de després d'aquesta recta era molt delicada de fer. Superada aquesta dificultat, l'arribada era molt propera.