Amb la disputa del ral·li de Suècia, iniciem, després dels Montecarlo, un seguit de Suècies. Es tractava de la primera prova "de neu" ja que fins ara els ral·lis havien estat mixtes.

Un dels alicients era veure com es comportaven els Ford Fiestas, grans dominadors de la primera prova d'asfalt. I també, veure quin és el comportament dels 307 de la Ninco, cotxe que domina clarament els parcs tancats en proves d'asfalt però no tant en ral·lis de neu.

El ral.li va començar amb un breu lideratge de'n Carles Turon que li va durar fins el 3r tram on en Marc Signes va agafar la primera posició ja fins el final del ral·li.

La segona posició va estar força més disputada entre en Carles Turon i en Joan Guerrero. En Joan es va situar en cinquena posició després del tercer tram i va anar remuntant fins situar-se segon a 9 segons de'n Marc al 12è tram. La darrera etapa va ser una lluita entre en Joan i en Carles, resolta a favor d'aquest darrer en una fantàstica 3a etapa, avançant en Joan per uns 6 segons.

Darrera d'aquest trio es va situar en Marc Moix amb un ral·li molt regular ja que la major part del ral·li va ocupar aquesta posició. L'Àlex Jornet i en Jordi Pérez es varen situar a continuació amb uns ral·lis de més a menys l'un i de mésa menys l'altre.

Tram 1:

Com sempre, tram fet amb pistes Ninco. Tram força ràpid que no tenia cap especial complicació. La primera part del tram eren un seguirt de curtes rectes amb corves més o menys obertes. Després de superar la zona de la dreta i inicar la baixada cap a l'esquerre, trobem un punt crític amb una corva a dretes d'un sol carril. Al venir d'una recta llarga i amb baixada ... més d'un hem acabat fora.
La zona de l'esquerre és força més ràpida que la de la dreta. . Destacar una de les darreres corves a esquerres utilitzant la nova pista "deslizante" de Ninco. L'última corva, també amb una pista d'un sol carril, et portava a l'arribada.

Tram 2:
Típic tram del ral·li de Suècia amb llargues rectes i, per tant, força ràpid. La zona de la sortida amb un parell de paelles, et donava pasa a una zona molt ràpida amb anades i vingudes constants dreta-esquerre del tram. Un cop feta la recta més llarga (la més allunyada de la sortida) vas (a tot drap) a la zona "baixa del tram" que, amb petites rectes en pujada et porta novament a la sortida.
Ha estat un desl trams més divertits del ral·li degut a les altes velocitats i les frenades que, amb la farina, feia que fossin molt complicades.

Tram 3:
Típic tram 3 dels amics de GASS: força rectes i força ràpid. La zona posterior a la sortida era la més complicada del tram, amb algunes corves força tancades i, especialment, la semi-corva a esquerres que donava pas a una recta. En aquest punt, el donar gas abans d'hora et feia sortir de la pista i anar a parar sobre la taula. Després trobaves una zona molt lentes amb mini-rectes amb paelles. Sortint d'aquí, ja tornaves a apretar a "tope" trobant una llarguissima recta amb una impressionant apurada. Després trobaves una zona més lenta que, sense cap més complicació, et portava a l'arribada.

Tram 4:
Tram molt espectacular, no només per la decoració, si no també per que era molt constant el canvi de ritme. La zona de la sortida era molt lenta i amb compte de no recolzar el cotxes als "talussos" de neu ja que rebotaven i acabaves fora. Després d'una paella a esquerres, venia una recta, tallada amb un "quesito" que et portava a una zona amb curtes rectes i paelles constants. La zona de la dreta del tram era una mica més ràpida fins arribar a la part més allunyada on si que es podia anar a sac gracies a un parell de llargues rectes. La darrera recta ja et donava pas cap l'arribada.

Tram 5:
Un tram molt interessant ja que combinava molt bé zones ràpides amb zones força tècniques. La zona posterior a la sortida era força lenta ja que hi havia algunes paelles ipoques rectes on apretar. Les rectes començaven amb la pujada cap la zona alta. Un cop arribaves a dalt, una paella et feia baizar una mica trobant un punt complicat, ja que recta-baixada- paella a esquerra i neu ... és una combinació que sovint acaba amb el cotxe fora. La zona alta del seguia amb la tònica de pistes mig-ràpides amb zones on havies de cuidar molt el tacte per no acabar fora.
La zona anterior a l'arribada, espectacular amb una "S" impressionant.

Tram 6:
I el darrer tram del ral·li seguia ambla tradició de trams on el més important és mantenir un ritme constant i passar-lo "de la millor manera possible". És d'aquells trams que, segurament no et faran guanyar el ral·li però si que et poden fer perdre'l. Destacar la llarga recta posterior acabada amb una paella a esquerres. Per la resta, un tram per passar-lo a un bon ritme.

Vista del parc tancat: