Després del llistó tant alt que havien deixat els d'RCT, tornem a un ral·li "normal", és a dir, sense trams que pugues 2 metres i amb un total de 5 trams per etapa.

El ral·li ha estat un ral·li molt tècnic, no excessivament ràpid i, sobretot, amb algunes trampes als trams. A les ja conegudes pistes amb "pedres", una parell de baixades per treure el singlot, i algunes corves lliscants que feien que la conducció hagués de ser molt fina.

Pel que fal als components del Campionat social hem coincidit tots en la classificatoria del dijous. Destacar que en Luis Dominguez i l'Oscar Palau no han participat a l'Acropolis. També cal destacar la incorporació d'un nou pilot al campionat, en Xavier Martí.. El resultat final ha fet que hi hagués un nou guanyador al campionat, en Lluís Turon que, després de la demostració a la segona etapa del Suècia, ha confirmat les bones maneres que allà havia apuntat. Segon ha estat en Xavi Gómez i tercer en Carles Turon. Quart en Xavi Giralt, seguit de'n Marc Roqué,i en Sergi Esteve i en Xavier Martí.

Tram 1:
Tram NINCO. Es tracta d'un tram força ràpid on la primera dificultat la trobem després de la primera corva a esquerres amb una recta amb un salt al mig, seguit d'una paella a esquerres abans d'arribar a una corva a esquerres amb canvi de pista inclòs. Segueixes fins arribar a la part de la dreta del tram, amb una pujada amb un salt força important que acaba amb un colze a esquerres abans de la zona més ràpida del tram. Aquesta zona són un seguit de rectes d'anada-tornada amb paelles que les enllaça. Al acabar aquesta zona, ve la part més complicada del tram, una espectacular baixada seguida d'una zona de pedres. Sortint d'aquí, cap dificultat més fins arribar a la sortida.

Tram 2:
El segon tram és més ràpid que el primer tot i també tenir uns quants punts "negres" al recorregut. DEsprés de la sortida hi havia una zona amb 6 paelles enllaçades amb rectes. Típica zona de gas-fre. Sortint d'aquesta zona ens trobem ambuna llarga recta amb pistes amb pedres pel mig (que jo he fet sempre a fons) que et porta a una corba de 360 graus en pujada. La sortida de la corba es complicada ja que si no es surt amb el cotxe recte, la derrapada pot supopsar una sortida. Depr´çes arribem ala zona del túnel. Dues en són les dificultats. La primera és un petit salt que hi ha al final i la segona és que, la sortida està tant enganxada a la corba que, quan veus el cotxe ja hauries d'haver frenat. La complicació segueiox ja que hi ha una corba exterior a esquerres que és molt senzill sortir-se i, la posterior corba dretes, llisca moltíssim. Un tram amb moltes trampes però molt divertit de fer.

Tram 3:
Tram també molt ràpid. Després de sortir trobem 2 angles a esquerre i una recta tallada amb un "quesito". LA posterior recte té una apurada de frenada molt espectacular abans d'arribar a una zona d'anada-tornada fins que, arribant al punt més alt del tram, iniciem una baixada ambuna paella a dretes que llisca molt. Les zones següents fins tornar a la sortida no ofereixen cap complicació especial.

Tram 4:
Tram amb 2 zones clarament diferenciades i que tenen ritmes totalment oposats. La zona de la dreta del tram és de "carrillet". Cal anar pel carril amb un ritme constant ja que hi ha pocs llocs on donar gas. També trobes alguns punt sconflictius com el creuament que has d'eviatar entrar derrapant, o un petit salt que hi ha abans d'una palella a esquerres o la corba més allunyada que es lliscant. L'altre zona és la de l'esquerre del tram i són llargues rectes que et permeten anar a tope.

Tram 5:
El darrer tram també és un compendi de dificultats. Hi aquí n'hi hamés d'una! Després de la sortida la primera dificultat arriba amb una corba ampla a esquerres que és lliscant. Aquesta corba et porta a l'altre salt impressionant del ral·li que enllaça ambuna llarga recta. La zona posterior a aquesta recta és de ritme constant ja que no permet accelerar molt. A la zona de l'esquerre del tram trobemuna altra recta força llarga però que té un salt al mig. Aquí cal anar amb compte ja que es fàcil sortir-se si no "saltem" bé. Després d'unes corbes enllaçades arribem al darrer punt confictiu, la pujada i, en especial, la paella a esquerres just abans de l'arribada. Aquesta paella cal fer-la "alegre" ja que si no les trenestes deixaran de tocar pista.