|
Cañete Racing
22/03/06 1000 Llacs |
Cotxe: Peugeot 307 N
Inscrits: 64 Inscrits N: 41 Resultats Finals Provisionals |
Superficie: Terra |
Índex èxit scratx: 80% Índex èxit N: 88% |
Segona cursa del campionat de Cañete i seguim amb les dificultats de la neu, ja encetades amb el Montecarlo. Degut a que en Sergio està lesionat, aquest cop el ral·li es disputa sobre 4 trams enlloc dels 5 habituals, això si, el 4t era bastant llarg. Per compensar aquest 5è tram de menys, el ral·li es disputava a 3 etapes, enlloc de les 2 habituals.
Després de 3 anys corrent aquest campionat, per fi he pogut anar al Suècia. Cada any, per una cosa o per l'altra, mai havia pogut anar. Els de RalliSlot.com hem fet bastant ple per aquesta ocasió: en Grego (Peugeot 307), l'Èlia (Mitsubishi), en Xintu (Seat Cordoba) i en Carles (Peugeot 307).
Per aquesta ocasió hem corregut a la tanda del dissabte a la tarda. Erem uns 12 participants, fet que ens ha permès anar bastant ràpid i sempre ben acompanyats. Com sempre, segueix el bon ambient dels ral·lis de Cañete.
Tram 1:
El ral·li comença amb un tram bastant tècnic. La sortida, cap a l'esquerre del tram, és bastant recta tot i que sempre hi ha algun canvi de pista, cosa que no et permet anar "molt a sac". Una recta de pujada i una espectacular baixada, ja no tant recta, ens porten cap al pont on trobem un punt molt delicat ja que quedava bastant lluny i si et sorties, era bastant complicat posar el cotxe. A partir d'aquí, la velocitat augmenta amb una zona més recta que ens porta a l'arribada.






Tram 2:
El segon tram era bastant més ràpid que el primer tot i que trobem més d'un punt complicat. Després de la sortida i abans de la pujada, trobem un revolt a dretes que si derrapaves acabaves penjat de la pista. Després de l apujada, la baixada amb una apurada al final bastant complicada. Després, una recta que en porta a la zona més lenta del tram, amb bastants paelles de pujada que calia agafar amb tacte per no perdre massa temps. A partir d'aquí, a sac ja que trobem moltes rectes. Per acabar, l'arribada calia fer-la sense derrapar ja que podia fer que no marquessis a l'arribada.






Tram 3:
Amb el tercer tram s'acaba la velocitat. Ens trobem amb un tram bastant "ratoner", amb poques zones ràpides i que calia agafar un ritme "constant" per passar-lo el millor possible. És un tram on no hi ha cap punt d'especial dificultat però tot ell és complicat. Patinava molt i calia no abusar ni del gas i, sobretot, anar amb compte amb les frenades per no acabar fora.






Tram 4:
I arribem al darrer tram del ral·li. Es tracta d'un tram molt llarg (només es feien 2 voltes) i amb zones de tot tipus. La sortida era complicada ja que trobem un seguit de paelles a diferents desnivells, abans d'arribar a la zona més de la dreta on la velocitat puja molt. Abans del gran curvonne de la dreta, un petit salt ens posava a prova, just abans de la llarguissima recta que ens porta cap a l'esquerra del tram. Un revolt exterior al mig de la recta i, sobretot la zona glaçada ens posaven a prova. Sortint (com podies) de la zona glaçada, i després d'una altra recta, arribem a la zona anterior a l'arribada on el ritme torna a baixar bastant. Un tram molt complicat i que, almenys a mi, se'n va "creuar" bastant.





