Gass-Slot
4/02/06
Suècia


Inscrits: 34
Resultats Finals Oficials

Superficie: Neu

Crònica i reportatge : Josep Campillo


Començava aquest primer rallye en brut d'aquesta temporada en el Campionat de G.A.S.S. amb molts dubtes i moltes noves expectatives. Després d'haver corregut la setmana passada el Campionat de Catalunya aquesta prova era un bon moment per corregir errors. Els trams ràpids i amb llargues rectes feien plantejar-se a més d'un quin seria el cotxe oportú per obtenir resultats en aquesta carrera.

A la primera passada van aparèixer dos preparats davant dels primers pilots de promoció. Carlos Giménez amb el seu 307 marcava el primer temps bo. Els JWRC que van sortir darrere es van enfonsar en la classificació. Un sorprenent Albert Ranera marcava al final de l'etapa, com en les 2 següents, el scratch d'etapa. El seguia un no menys sorprenent Jordi Domínguez i Josep Campillo s'alçava amb la tercera plaça.

A la segona etapa i amb la pressa perquè s'havia allargat la primera mànega, Albert Ranera tornava a marcar el millor temps, Carlos Giménez segon, tercer Alfons Coll. Les diferències entre els primers eren considerables però a partir del 8 i fins al 22 tots els pilots estaven separats per escassos segons.

La tercera etapa no comportà importants canvis en la classificació, sent aquesta vegada Carlos Giménez el pilot més ràpid a 7 centèsimes de l'etapa d'Albert Ranera.

Tram 1:
La sortida, després d'una escassa recta, enllacem diverses paelles en les quals el cotxe cau i copeja contra els taules de neu amb perill de sortida.
Una eterna recta travessa el tram en tota la seva amplitud portant-nos fins a la zona més embolicada del tram també en pendent, sense molta complicació, sempre que controlem el cotxe en la caiguda de les corbes.
Destacar la contra corba i paella completa de la part més allunyada de la caixa de connexions que obligava passar amb certa alegria, cas contrari el cotxe queia a la cuneta interior de la mateixa.

  

  

  

Tram 2:
Després de les primeres corbes trobem un ja clàssic salt que ens porta a una súper lliscant que unida a la poca adherència de la pista, la neu i la inclinació de la mateixa feien perdre en la tracció del cotxe. Uns revolts més i una recta camuflada entre encreuaments i corbes súper exteriors ens porta a la recta del trams regnada a l'extrem per una paella completa i una altra recta que ens fa ascendir a una altra de les trampes clàssiques de l'avi. Una altra recta tallada per una corba que més d'un es va menjar, ens porta al final del tram sense majors complicacions.

  

  

Tram 3:
Una sèrie de corbes molt ràpides just a la sortida del tram que feien portar el cotxe de banda fins a l'entrada en la pitjor trampa de totes, lliscant en pujada que va donar molts maldecaps, en sentit invers en el Campionat de Catalunya.
La resta de tram, rectes molt llargues i paelles completes no suposaven massa problema si exceptuem les perdudes de temps en les frenades mal calculades.

  

  

Tram 4:
Aparentment el tram més ràpid però que va sumar el major nombre de sortides. Aparentment el tram no presentava cap problema i era precisament això unit amb les altes velocitats que provocava els majors errors. Destacar un parell de corbes cegues i una recta, amb xicana en el mitg, que exigia el màxim dels motors que durant alguns segons anaven a màxim règim. Destacar també dues rectes camuflades entre encreuaments i corbes exteriors com a punt de menció.

  

  

Tram 5:
El Tram amb major desnivell de tots, passava dels escassos 40 centímetres d'altura a la dreta de la caixa de connexions a més de metre i mig a l'esquerra. Rectes curtes i una sèrie de paelles en pendent lateral juntament amb una de les peces típiques dels trams de l'avi, rotonda en baixada gairebé sense grip, eren els punts destacables d'un tram que requeria minimitzar les derrapades per no perdre més temps del compte.

  

  

  

Tram 6:
El tram consta de dues zones reviradas unides per dues llargues rectes. Les dues zones estan amb una pronunciada pendent i l'única complicació és no recolzar massa en els taudes i no voler córrer massa en les escasses rectes, a banda dels dos anteriorment citades, ja que no hi ha espai per fer-ho i a més frenar a temps.

  

  

  

Tram 7:
Tram realment senzill, molt ràpid, no tant com el 4 però amb les rectes tallades per esses, alguna d'elles alguna cosa lliscant. A destacar la falta d'adherència a la zona esquerra del tram amb un formatget amagat en un curvone que ho tancava al final i les 5 corbes enllaçades en baixada de la dreta.